Estan bojos aquests traductors!: la traducció d'Asterix

         Haz clic aquí para la versión en castellano

Qui no coneix l'Asterix? O era Astèrix? Àsterix? El petit guerrer i el seu amic repartidor de menhirs són ben famosos arreu del món i han estat traduïts a més de cent llengües i dialectes segons la pàgina oficial. La traducció està doncs ben unida a aquest còmic i hi analitzarem la presència de noms propis amb significat, que, com tots sabem, és la traducció de noms més fàcil (</ironic mode>). També suggerirem altres traduccions possibles.

La majoria de noms propis d’Asterix són jocs de paraules i per això és molt probable que es produïsca una pèrdua de traducció si el joc original no funciona en la llengua meta. En castellà s’han deixat la major part dels noms tal com estaven en francés i açò equival a pèrdua, ja que el lector espanyol no s’adona del joc de paraules. Però aquesta no és l’única solució; es poden compensar aquestes pèrdues inventant nous jocs de paraules amb sentit en la llengua meta per tal d’aconseguir el mateix objectiu que l’original: fer gràcia. Molts traductors d’Asterix han fet ús d’aquest procediment de compensació i no crec que calga considerar-lo una traïció. Els mateixos autors van donar permís als traductors perquè jugaren amb els noms propis, conscients que era més important l’efecte aconseguit que la traducció literal de l’original.

Dues edicions del mateix còmic amb un accent de diferència.

Asterix, Astèrix o Àsterix?

En català trobem l'ús alternatiu de les dos primeres formes per escrit i hi ha gent que el pronuncia també com la tercera. Així, és natural que dubtem a l'hora d'usar l'una o l'altra. El mateix cas es dóna en castellà. Segons la Viquipèdia «Asterix el Gal (tal com és escrit en algunes edicions, i no pas Astèrix, una mala accentuació induïda pel francès, on a 'Astérix' la E no és pas tònica, com en català)». Tanmateix, la mateixa enciclopèdia es contradiu, ja que el nom de l'article és «Astèrix el Gal» i l'article barreja la forma plana i aguda. És quelcom a arreglar.

En aquest fil del fòrum de Racó Català ho he trobat tan ben explicat que ho cite directament: 

«En les primeríssimes edicions (de les editorials Bruguera i Mas-Ivars, i també en una reedició de Grijalbo/Dargaud i Hodder/D de 1996) el nom d'aquests dos personatges era agut (Asterix i Obelix, com consta al Petit Curial Enciclopèdic), d'acord amb la fonètica original francesa, i conservava, per tant, el joc de paraules irònic ideat pels autors: en francès, Astérix s'acosta fonèticament a asterisc, el signe gràfic en forma d'astre petit; i Obélix remet directament a la forma d'obelisc del gros traginador de menhirs. A les edicions posteriors (de Grijalbo/Dargaud, Planeta, Salvat, el Cercle de Lectors), en canvi, el nom de tots dos protagonistes esdevé pla (Astèrix i Obèlix), qui sap si per una mala interpretació de l'accent francès (que marca la pronúncia de la vocal, no la síl·laba tònica) o per influència de la solució espanyola (Astérix, Obélix). Amb aquest desplaçament de l'accent, que s'ha perpetuat fins ara, tots dos noms s'han allunyat del joc de paraules original i han impedit d'entendre, o veure, a primer cop d'ull la ironia que s'hi amaga, especialment en el cas del 'petit astre gal'.»

Així, la formes més correctes i tradicionals serien Asterix i Obelix, mentre que les formes planes, ja no diguem les esdruíxoles, perdrien part de la seua gràcia. Els volums que es publiquen actualment porten «Astèrix» en la portada i sembla que així serà d'ara endavant, per desgràcia. Hi podeu trobar un llistat de les edicions catalanes ben complet i treballat en el Catàleg de Còmic en Català i en el qual es pot apreciar l'evolució del nom.

La traducció dels noms propis i alternatives possibles

Un tret característic del personatges d'Asterix són els sufixos dels noms. Segons el sufix el personatge pertany a una nació o a una altra. El més conegut és el sufix -ix, que s'usa en els noms gals i recorda a la figura històrica de Vercingètorix; tot seguit van -us i -um, que s'usen per als noms romans i imiten clarament les terminacions dels mots llatins. El joc que donen aquestos sufixos és característic de la sèrie i s'ha de mantindre en la traducció. Per altre costat, hi apareixen noms històrics que cal substituir per la traducció prefixada en la llengua meta: si en francés el personatge històric s'anomena Jules César, ja sabem que el nom llatí original és Iulius Caesar i que en català cal traduir-lo per Juli Cèsar i en castellà per Julio César. Altres casos de noms històrics en aquest còmic són el darrerament mencionat Vercingètorix, Cleòpatra o Cal·lígula.

És destacable el fet que en cada llengua sol haver-hi varies versions d'alguns noms. La traducció d'aquests noms amb significat és difícil i és fàcil que al canviar de traductor o el parer del mateix traductor s'esculla una altra opció. Per aquest motiu, quasi sempre tendrem una traducció principal i altres que sols apareixen en certs números del còmic.

El joc de paraules en els noms d'Asterix i Obelix fa referència als mots asterisc (*) i obelisc (†). La família de Goscinny, un dels autors del còmic, tenia relació amb la tipografia i potser per això va triar aquests signes de puntuació de similar funció en el passat com a nom per als dos protagonistes. Segons la Wikipédia francesa en el llibre oficial Le livre d'Astérix le gaulois (El llibre d'Asterix el Gal) els mateixos autors afirmen l'existència d'un joc de paraules adicional: «El nom Asterix pot igualment traduir-se per "rei dels astres", del llatí aster (astre) i del mot celta rix (rei)». També hi ha un munt de teories de tot tipus, com aquesta relacionada amb escrits teològics i de fet bastant curiosa. Respecte a l'accentuació, en català i en castellà és similar a la dels mots francesos i per això el joc de paraules no es perd amb la forma aguda i sí amb la plana que s'usa ara.

El nom francés del gosset és Idéfix i prové d'idée fixe, «idea fixa, obsessió» en francés, ja que és un gos ben tossut i tenaç que a més té una especial obsessió pels ossos com a ca que és. En català trobem les formes Idèfix i Ideafix; en castellà Idéfix i Ideafix, quasi el mateix. Idèfix/Idéfix copia directament el francés, mentre que Ideafix intenta mantindre el joc de paraules i per això resulta preferible. La traducció anglesa és senzillament genial: Dogmatix manté el joc de paraules (dogmàtic) i a més inclou la paraula dog en un nom per a un gos. Una possible alternativa en català amb un joc similar seria Agosaràtix, d'agosarat, amb gos enmig i amb un significat que, si bé no és igual a l'original, encaixa amb la natura del personatge sense cap problema. En castellà perro es bisíl·laba i és més difícil d'encaixar en una paraula. Cap idea?

El nom en francés Panoramix es deixa tal qual en castellà (Panoramix) i en català (Panoràmix), ja que el joc de paraules (panoràmic, volent dir quelcom com «amb un coneixement molt ampli») s'entén sense problemes. En alemany i altres llengües s'anomena Miraculix (de miracle) i en anglés britànic Getafix, de get a fix («pren una dosi/xutada»), expressió que fa referència mitjançant una expressió relacionada amb la droga a les dosis de poció que el druida reparteix entre els irreductibles gals. Durant els setanta van usar altre nom per no considerar l'anterior apropiat per als xiquets, però no deixa de ser un nom graciós que es va tornar a usar després i encara hui. Panoràmix és fidel a l'original i manté alhora el joc de paraules, però hi ha molts noms alternatius que encaixarien amb el personatge: Perspicàcix, Miràclix, Prenunglòpix, Colpètix, Beuràtgix, Druídix, Savièsix, Ròurix, Podàllix... De possibilitats, n'hi ha un fum!

El bard conegut en francés com Assurancetourix és el veï que MAI voldries tindre. El nom en francés és la compressió de l'expressió assurance tous risques (assegurança a tot risc). La traducció al castellà Asuranceturix és un calc que perd el joc de paraules, encara que sembla que altres versions han intentat mantindre el joc amb Aseguranceturix o Seguroatodorriesguix; l'última és una bona tentativa, però l'altra segueix sense entendre's. En català la traducció principal és Assegurançatòrix i d'altres que han aparegut són Asseguratòrix i Assegurançatotrix. En aquestes traduccions es busca mantindre el joc amb assegurança. En realitat el joc de paraules original no té massa sentit, però fa gràcia perquè és absurd i aquest és l'objectiu (que siga graciós, no absurd), per la qual cosa no perjudicaria canviar el joc de paraules per un altre més graciós com s'ha fet en altres llengües. En anglés britànic, Cacòfonix (cacofònic, «soroll desagradable») il·lustra el talent musical del personatge; en anglés americà tenim Malacoustix (mala acústica) i en la versió americana de la pel·lícula Astèrix i el cop de menhir (sí, amb accent) el traduïren per Franksinatrix. Pobre Sinatra. El polonés i el grec juguen també amb Kakofoniks i amb Κακοφωνίξ (Kakofonix) respectivament, mentre que l'alemany i el suec opten per Troubadix (trobador). I és que és fàcil imaginar noms alternatius per a aquest homenet, com per exemple Bàrdix, Estridèntix o, per què no, Tral·laràl·lix.

El nom del cap de l'aldea és en francés Abraracourcix, de l'expressió à bras raccourcis («amb gran violència»), amb significat similar a l'espanyola a brazo partido. Circula per Internet la llegenda urbana que à bras raccourcis significa també cop o carxot, tal volta a causa del nom català Copdegarròtix, que usa l'expressió cop de garrot. La Wikipedia espanyola i altres llocs web secunden aquesta afirmació. Però si consultem diccionaris de francés o la Wikipédia l'únic significat que trobarem és «avec une grande violence». Així, i sense saber massa francés, la comparació de les fonts fa més probable que l'expressió sols signifique «amb gran violència». Cal mencionar també que en valencià seria preferible la forma Colpdegarròtix per raó de les diferències de varietat. En varietat occidental ens estimem més afegir una ela i dir colp en comptes de cop. La traducció més comuna en castellà és Abraracúrcix, nom que també ha usat el català en alguna ocasió i que és una adaptació fònica de l'original que perd el joc de paraules. Alguna vegada s'ha traduït com Abrazopartidix, millor opció ja que el castellà pot traduir literalment el joc de paraules sense que hi haga pèrdua, si bé malauradament aquesta no és la traducció més comuna. En anglés es canvia la perspectiva amb Vitalstatistix, mot derivat de vital stadistics, un sistema anglés d'estadística demogràfica i també una forma irònica de referir-se a les mides i grandaria destacada d'una persona. L'alemany opta per Majestix, que fa referència al títol de líder del personatge. Opcions alternatives en català podrien ser Tonèllix, Àmplix, Gròssix o Capitòstix.

Hi ha molts noms que podem comentar i per acabar comentarem un de romà, el del campament romà que apareix des del primer volum Asterix el Gal. Petibonum és un fals llatí que amaga el francés petit bonhomme amb la terminació llatina -um. L'expressió significa en català «home baixet, homenet» i en català i en castellà el nom s'ha traduït com Petibónum, a vegades sense accent. En ambdues llengues es perd el joc de paraules, encara que en castellà alguna volta s'ha traduït com Hombrecitum i aquí sí que es mantindria. El nom en anglés Compendium significa directament compendi, que no té res a veure amb l'original però té certa gràcia per la natura de la paraula. En català es podria optar per opcions alternatives com Homenetum, Xaparrum o Tapdebassum.

L'anàlisi mostra que les traduccions a l'espanyol i el català pequen a vegades de ser massa literals. L'original s'adapta fonèticament encara que no s'entenga en la llengua meta amb la pèrdua que això comporta. La catalana sol fer ús de millors solucions que mantenen els jocs de paraules, com ocorre amb Assegurançatòrix i Copdegarròtix, si bé també és veritat que el francés s'assembla més al català que al castellà. Traduccions com l'anglesa o l'alemanya opten sempre per mantindre l'humor encara que es perda el joc original de paraules i en creen de nous allunyant-se de l'original si cal. De fet, els traductors de la versió britànica tenen certa fama i no sols són bons traduïnt noms. S'ha d'aprendre d'aquestes traduccions. Què us ha paregut l'entrada? Vosaltres sou més de Traductòrix, de Traditorus o de Trastocàtix? La veritat és que el tema dóna molt de si, així que si teniu cap dubte, opinió divergent o ganes de donar per sac, a fer la mà! comenteu, per Tutatis.

Els nostres gals favorits menjant McSenglars