Estan bojos aquests traductors!: la traducció d'Asterix

         Haz clic aquí para la versión en castellano

Qui no coneix l'Asterix? O era Astèrix? Àsterix? El petit guerrer i el seu amic repartidor de menhirs són ben famosos arreu del món i han estat traduïts a més de cent llengües i dialectes segons la pàgina oficial. La traducció està doncs ben unida a aquest còmic i hi analitzarem la presència de noms propis amb significat, que, com tots sabem, és la traducció de noms més fàcil (</ironic mode>). També suggerirem altres traduccions possibles.

La majoria de noms propis d’Asterix són jocs de paraules i per això és molt probable que es produïsca una pèrdua de traducció si el joc original no funciona en la llengua meta. En castellà s’han deixat la major part dels noms tal com estaven en francés i açò equival a pèrdua, ja que el lector espanyol no s’adona del joc de paraules. Però aquesta no és l’única solució; es poden compensar aquestes pèrdues inventant nous jocs de paraules amb sentit en la llengua meta per tal d’aconseguir el mateix objectiu que l’original: fer gràcia. Molts traductors d’Asterix han fet ús d’aquest procediment de compensació i no crec que calga considerar-lo una traïció. Els mateixos autors van donar permís als traductors perquè jugaren amb els noms propis, conscients que era més important l’efecte aconseguit que la traducció literal de l’original.

Dues edicions del mateix còmic amb un accent de diferència.

Asterix, Astèrix o Àsterix?

En català trobem l'ús alternatiu de les dos primeres formes per escrit i hi ha gent que el pronuncia també com la tercera. Així, és natural que dubtem a l'hora d'usar l'una o l'altra. El mateix cas es dóna en castellà. Segons la Viquipèdia «Asterix el Gal (tal com és escrit en algunes edicions, i no pas Astèrix, una mala accentuació induïda pel francès, on a 'Astérix' la E no és pas tònica, com en català)». Tanmateix, la mateixa enciclopèdia es contradiu, ja que el nom de l'article és «Astèrix el Gal» i l'article barreja la forma plana i aguda. És quelcom a arreglar.

En aquest fil del fòrum de Racó Català ho he trobat tan ben explicat que ho cite directament: 

«En les primeríssimes edicions (de les editorials Bruguera i Mas-Ivars, i també en una reedició de Grijalbo/Dargaud i Hodder/D de 1996) el nom d'aquests dos personatges era agut (Asterix i Obelix, com consta al Petit Curial Enciclopèdic), d'acord amb la fonètica original francesa, i conservava, per tant, el joc de paraules irònic ideat pels autors: en francès, Astérix s'acosta fonèticament a asterisc, el signe gràfic en forma d'astre petit; i Obélix remet directament a la forma d'obelisc del gros traginador de menhirs. A les edicions posteriors (de Grijalbo/Dargaud, Planeta, Salvat, el Cercle de Lectors), en canvi, el nom de tots dos protagonistes esdevé pla (Astèrix i Obèlix), qui sap si per una mala interpretació de l'accent francès (que marca la pronúncia de la vocal, no la síl·laba tònica) o per influència de la solució espanyola (Astérix, Obélix). Amb aquest desplaçament de l'accent, que s'ha perpetuat fins ara, tots dos noms s'han allunyat del joc de paraules original i han impedit d'entendre, o veure, a primer cop d'ull la ironia que s'hi amaga, especialment en el cas del 'petit astre gal'.»

Així, la formes més correctes i tradicionals serien Asterix i Obelix, mentre que les formes planes, ja no diguem les esdruíxoles, perdrien part de la seua gràcia. Els volums que es publiquen actualment porten «Astèrix» en la portada i sembla que així serà d'ara endavant, per desgràcia. Hi podeu trobar un llistat de les edicions catalanes ben complet i treballat en el Catàleg de Còmic en Català i en el qual es pot apreciar l'evolució del nom.

La traducció dels noms propis i alternatives possibles

Un tret característic del personatges d'Asterix són els sufixos dels noms. Segons el sufix el personatge pertany a una nació o a una altra. El més conegut és el sufix -ix, que s'usa en els noms gals i recorda a la figura històrica de Vercingètorix; tot seguit van -us i -um, que s'usen per als noms romans i imiten clarament les terminacions dels mots llatins. El joc que donen aquestos sufixos és característic de la sèrie i s'ha de mantindre en la traducció. Per altre costat, hi apareixen noms històrics que cal substituir per la traducció prefixada en la llengua meta: si en francés el personatge històric s'anomena Jules César, ja sabem que el nom llatí original és Iulius Caesar i que en català cal traduir-lo per Juli Cèsar i en castellà per Julio César. Altres casos de noms històrics en aquest còmic són el darrerament mencionat Vercingètorix, Cleòpatra o Cal·lígula.

És destacable el fet que en cada llengua sol haver-hi varies versions d'alguns noms. La traducció d'aquests noms amb significat és difícil i és fàcil que al canviar de traductor o el parer del mateix traductor s'esculla una altra opció. Per aquest motiu, quasi sempre tendrem una traducció principal i altres que sols apareixen en certs números del còmic.

El joc de paraules en els noms d'Asterix i Obelix fa referència als mots asterisc (*) i obelisc (†). La família de Goscinny, un dels autors del còmic, tenia relació amb la tipografia i potser per això va triar aquests signes de puntuació de similar funció en el passat com a nom per als dos protagonistes. Segons la Wikipédia francesa en el llibre oficial Le livre d'Astérix le gaulois (El llibre d'Asterix el Gal) els mateixos autors afirmen l'existència d'un joc de paraules adicional: «El nom Asterix pot igualment traduir-se per "rei dels astres", del llatí aster (astre) i del mot celta rix (rei)». També hi ha un munt de teories de tot tipus, com aquesta relacionada amb escrits teològics i de fet bastant curiosa. Respecte a l'accentuació, en català i en castellà és similar a la dels mots francesos i per això el joc de paraules no es perd amb la forma aguda i sí amb la plana que s'usa ara.

El nom francés del gosset és Idéfix i prové d'idée fixe, «idea fixa, obsessió» en francés, ja que és un gos ben tossut i tenaç que a més té una especial obsessió pels ossos com a ca que és. En català trobem les formes Idèfix i Ideafix; en castellà Idéfix i Ideafix, quasi el mateix. Idèfix/Idéfix copia directament el francés, mentre que Ideafix intenta mantindre el joc de paraules i per això resulta preferible. La traducció anglesa és senzillament genial: Dogmatix manté el joc de paraules (dogmàtic) i a més inclou la paraula dog en un nom per a un gos. Una possible alternativa en català amb un joc similar seria Agosaràtix, d'agosarat, amb gos enmig i amb un significat que, si bé no és igual a l'original, encaixa amb la natura del personatge sense cap problema. En castellà perro es bisíl·laba i és més difícil d'encaixar en una paraula. Cap idea?

El nom en francés Panoramix es deixa tal qual en castellà (Panoramix) i en català (Panoràmix), ja que el joc de paraules (panoràmic, volent dir quelcom com «amb un coneixement molt ampli») s'entén sense problemes. En alemany i altres llengües s'anomena Miraculix (de miracle) i en anglés britànic Getafix, de get a fix («pren una dosi/xutada»), expressió que fa referència mitjançant una expressió relacionada amb la droga a les dosis de poció que el druida reparteix entre els irreductibles gals. Durant els setanta van usar altre nom per no considerar l'anterior apropiat per als xiquets, però no deixa de ser un nom graciós que es va tornar a usar després i encara hui. Panoràmix és fidel a l'original i manté alhora el joc de paraules, però hi ha molts noms alternatius que encaixarien amb el personatge: Perspicàcix, Miràclix, Prenunglòpix, Colpètix, Beuràtgix, Druídix, Savièsix, Ròurix, Podàllix... De possibilitats, n'hi ha un fum!

El bard conegut en francés com Assurancetourix és el veï que MAI voldries tindre. El nom en francés és la compressió de l'expressió assurance tous risques (assegurança a tot risc). La traducció al castellà Asuranceturix és un calc que perd el joc de paraules, encara que sembla que altres versions han intentat mantindre el joc amb Aseguranceturix o Seguroatodorriesguix; l'última és una bona tentativa, però l'altra segueix sense entendre's. En català la traducció principal és Assegurançatòrix i d'altres que han aparegut són Asseguratòrix i Assegurançatotrix. En aquestes traduccions es busca mantindre el joc amb assegurança. En realitat el joc de paraules original no té massa sentit, però fa gràcia perquè és absurd i aquest és l'objectiu (que siga graciós, no absurd), per la qual cosa no perjudicaria canviar el joc de paraules per un altre més graciós com s'ha fet en altres llengües. En anglés britànic, Cacòfonix (cacofònic, «soroll desagradable») il·lustra el talent musical del personatge; en anglés americà tenim Malacoustix (mala acústica) i en la versió americana de la pel·lícula Astèrix i el cop de menhir (sí, amb accent) el traduïren per Franksinatrix. Pobre Sinatra. El polonés i el grec juguen també amb Kakofoniks i amb Κακοφωνίξ (Kakofonix) respectivament, mentre que l'alemany i el suec opten per Troubadix (trobador). I és que és fàcil imaginar noms alternatius per a aquest homenet, com per exemple Bàrdix, Estridèntix o, per què no, Tral·laràl·lix.

El nom del cap de l'aldea és en francés Abraracourcix, de l'expressió à bras raccourcis («amb gran violència»), amb significat similar a l'espanyola a brazo partido. Circula per Internet la llegenda urbana que à bras raccourcis significa també cop o carxot, tal volta a causa del nom català Copdegarròtix, que usa l'expressió cop de garrot. La Wikipedia espanyola i altres llocs web secunden aquesta afirmació. Però si consultem diccionaris de francés o la Wikipédia l'únic significat que trobarem és «avec une grande violence». Així, i sense saber massa francés, la comparació de les fonts fa més probable que l'expressió sols signifique «amb gran violència». Cal mencionar també que en valencià seria preferible la forma Colpdegarròtix per raó de les diferències de varietat. En varietat occidental ens estimem més afegir una ela i dir colp en comptes de cop. La traducció més comuna en castellà és Abraracúrcix, nom que també ha usat el català en alguna ocasió i que és una adaptació fònica de l'original que perd el joc de paraules. Alguna vegada s'ha traduït com Abrazopartidix, millor opció ja que el castellà pot traduir literalment el joc de paraules sense que hi haga pèrdua, si bé malauradament aquesta no és la traducció més comuna. En anglés es canvia la perspectiva amb Vitalstatistix, mot derivat de vital stadistics, un sistema anglés d'estadística demogràfica i també una forma irònica de referir-se a les mides i grandaria destacada d'una persona. L'alemany opta per Majestix, que fa referència al títol de líder del personatge. Opcions alternatives en català podrien ser Tonèllix, Àmplix, Gròssix o Capitòstix.

Hi ha molts noms que podem comentar i per acabar comentarem un de romà, el del campament romà que apareix des del primer volum Asterix el Gal. Petibonum és un fals llatí que amaga el francés petit bonhomme amb la terminació llatina -um. L'expressió significa en català «home baixet, homenet» i en català i en castellà el nom s'ha traduït com Petibónum, a vegades sense accent. En ambdues llengues es perd el joc de paraules, encara que en castellà alguna volta s'ha traduït com Hombrecitum i aquí sí que es mantindria. El nom en anglés Compendium significa directament compendi, que no té res a veure amb l'original però té certa gràcia per la natura de la paraula. En català es podria optar per opcions alternatives com Homenetum, Xaparrum o Tapdebassum.

L'anàlisi mostra que les traduccions a l'espanyol i el català pequen a vegades de ser massa literals. L'original s'adapta fonèticament encara que no s'entenga en la llengua meta amb la pèrdua que això comporta. La catalana sol fer ús de millors solucions que mantenen els jocs de paraules, com ocorre amb Assegurançatòrix i Copdegarròtix, si bé també és veritat que el francés s'assembla més al català que al castellà. Traduccions com l'anglesa o l'alemanya opten sempre per mantindre l'humor encara que es perda el joc original de paraules i en creen de nous allunyant-se de l'original si cal. De fet, els traductors de la versió britànica tenen certa fama i no sols són bons traduïnt noms. S'ha d'aprendre d'aquestes traduccions. Què us ha paregut l'entrada? Vosaltres sou més de Traductòrix, de Traditorus o de Trastocàtix? La veritat és que el tema dóna molt de si, així que si teniu cap dubte, opinió divergent o ganes de donar per sac, a fer la mà! comenteu, per Tutatis.

Els nostres gals favorits menjant McSenglars

¡Están locos estos traductores!: la traducción de Asterix

         Fes clic aquí per a la versió en català.

¿Quién no conoce a Asterix? ¿O era Astérix? ¿Ásterix? El pequeño guerrero y su amigo el repartidor de menhires son bien famosos en todo el mundo y han sido traducidos a más de cien lenguas y dialectos según la página oficial. La traducción está pues bien unida a este cómic y analizaremos la presencia en él de nombres propios con significado, que, como todos sabemos, es la traducción de nombres más fácil (</ironic mode>). También sugeriremos otras traducciones posibles.

La mayoría de nombres propios de Asterix son juegos de palabras y por eso es muy probable que se produzca una pérdida de traducción si el juego original no funciona en la lengua meta. En castellano se han dejado la mayor parte de los nombres tal cual aparecían en francés, lo que equivale a pérdida, ya que el lector español no capta el juego de palabras. Pero esta no es la única solución; se pueden compensar estas pérdidas inventando nuevos juegos de palabras con sentido en la lengua meta a fin de conseguir el mismo objetivo que el original: hacer gracia. Muchos traductores de Asterix han usado este procedimiento de compensación y no creo que haya que considerarlo una traición. Los propios autores dieron permiso a los traductores para que jugaran con los nombres propios, conscientes de que era más importante el efecto conseguido que la traducción literal del original.

Dos ediciones del mismo cómic con un acento de diferencia. Bueno, dos.

¿Asterix, Astérix o Ásterix?

En castellano nos encontramos con el uso alternativo de las dos primeras formas por escrito y hay gente que lo pronuncia también como la tercera. Así, es natural que dudemos a la hora de usar una u otra forma. Lo mismo ocurre en catalán. La Wikipedia lo explica más o menos, pero en las páginas de discusión hay debate al respecto y la propia enciclopedia se contradice al poner el acento o no indistintamente. Es algo que se debería arreglar.

Este artículo del Trujamán lo explica mucho mejor:

«Astérix y Obélix… ¿o Asterix y Obelix? Bien empezamos. Al principio, estos personajes se llamaban así en español, sin tilde, con el acento tónico en la última sílaba. Como en francés. Y como en francés —algo menos, por lo artificial de la terminación en –ix para nosotros, que no nos dice casi nada— se aproximaban a lo que dio origen a tales nombres: asterisco y obelisco. Por necesidades de marketing quizá o por descuido de los nuevos traductores, no estamos muy seguros, ambos nombres se vieron ya para siempre con el adorno de una tilde desorientadora. Porque a partir de Astérix es muy difícil llegar en español a asterisco (esa chispa pequeña, enérgica, que tanto llama la atención en un texto); por lo tanto, el lector de sus aventuras en castellano pierde un referente importante.»

De esta forma, las formas más correctas y tradicionales serían Asterix y Obelix, mientras que las formas llanas perderían parte de la gracia, no hablemos ya de las esdrújulas. Los volúmenes que se publican actualmente llevan «Astérix» en la portada y parece que así será de aqui en adelante, por desgracia.

La traducción de los nombres propios y alternativas posibles

Un rasgo característico de los personajes de Asterix son los sufijos de los nombres. Según el sufijo el personaje pertenece a una nación o a otra. El más conocido es el sufijo -ix, que se usa en los nombres galos y recuerda a la figura histórica de Vercingétorix; le siguen -us y -um, que se usan para los nombres romanos e imitan claramente las terminaciones de los sustantivos latinos. El juego que dan estos sufijos es característico de la serie y debe mantenerse en la traducción. Por otra parte, aparecen nombres históricos que han de traducirse por su traducción prefijada en la lengua meta: si en francés el personaje histórico se llama Jules César, ya sabemos que el nombre latino original es Iulius Caesar y que en castellano se debe traducir por Julio César y en catalán por Juli Cèsar. Otros casos de nombres históricos en este cómic son el ya mencionado Vercingétorix, Cleopatra o Calígula.

Es remarcable el hecho que en cada lengua suele haber varias versiones de algunos nombres. La traducción de estos nombres con significado es difícil y es fácil que al cambiar de traductor o el parecer del mismo traductor se escoja otra opción. Por este motivo casi siempre tendremos una traducción principal y otras que sólo aparecen en ciertos números del cómic.

El juego de palabras en Asterix y Obelix hace referencia a las palabras asterisco (*) y obelisco (†). La familia de Goscinny, uno de los autores del cómic, tenía relación con la tipografía y puede ser que por eso eligiera estos signos de puntuación de similar función en el pasado como nombre para los dos protagonistas. Según la Wikipédia francesa en el libro oficial Le livre d'Astérix le gaulois (El libro de Asterix el Galo) los propios autores afirman la existencia de un juego de palabras adicional: «El nombre Asterix puede igualmente traducirse por "rey de los astros", del latín aster (astro) y de la palabra celta rix (rey)». También hay un montón de teorías de todo tipo, como ésta relacionada con escritos teológicos y de hecho bastante curiosa. Respecto a la accentuación, en castellano y en catalán (asterisc y obelisc son agudas) es similar a la de las palabras francesas y por eso el juego de palabras no se pierde con la forma aguda y sí con la llana que se utiliza ahora.

El nombre francés del perrito es Idéfix y proviene de idée fixe, «idea fija, obsesión» en francés, ya que es un perro bien terco y tenaz que además tiene una especial obsesión por los huesos como cánido que es. En castellano encontramos las formas Idéfix e Ideafix; en catalán Idèfix e Ideafix, casi lo mismo. Idéfix/Idèfix copia directamente el francés, mientras que Ideafix intenta mantener el juego de palabras y por eso resulta preferible. La traducción inglesa es sencillamente genial: Dogmatix mantiene el juego de palabras (dogmático) y además incluye la palabra dog en un nombre para un perro. Una posible alternativa en catalán con un juego similar sería Agosaràtix, de agosarat («valiente, audaz»), con gos («perro») en medio y con un significado que, si bien no es igual al del original, encaja con la naturaleza del personaje sin problema alguno. En castellano perro es bisílaba y es más difícil de encajar en una palabra. ¿Se os ocurre algo?

El nombre en francés Panoramix se deja tal cual en castellano (Panoramix) y en catalán (Panoràmix), ya que el juego de palabras (panorámico, queriendo decir algo así como «con un conocimiento muy amplio») se entiende sin problemas. En alemán y otras lenguas recibe el nombre de Miraculix (de milagro) y en inglés britànico Getafix, de get a fix («toma una dosis/chute»), expresión que hace referencia con una expresión relacionada con la droga a las dosis de poción que el druida reparte entre los irreductibles galos. Durante los setenta se uso otro nombre por no considerar el anterior apropiado para los niños, pero no deja de ser un nombre gracioso que se volvió a utilizar luego y hasta hoy. Panoramix es fiel al original y mantiene el juego de palabras al mismo tiempo, pero hay muchos nombres alternativos que le pegarían al personaje: Perspicázix, Miráculix, Tomauntràguix, Marchandounchupítix, Brebájix, Druídix, Sabiésix, Róblix, Pódix... ¡Que no se diga que no hay posibilidades! 

El bardo conocido en francés como Assurancetourix es el vecino que NUNCA querrías tener. El nombre en francés es la compresión de la expresión assurance tous risques (seguro a todo riesgo). La traducción al castellano Asuranceturix es un calco que pierde el juego de palabras, aunque parece que otras versiones han intentado mantener el juego con Aseguranceturix o Seguroatodorriesguix; la última es una buena tentativa, pero la otra sigue sin entenderse. En catalán la traducción principal es Assegurançatòrix y otras que han aparecido son Asseguratòrix y Assegurançatotrix. En estas traducciones se busca mantener el juego amb assegurança a tot risc (el catalán para seguro a todo riesgo). En realidad el juego de palabras original no tiene demasiado sentido, pero tiene gracia porque es absurdo y ese es el objectivo (que tenga gracia, no que sea absurdo), por lo que no perjudicaría cambiar el juego de palabras por otro más gracioso como se ha hecho en otras lenguas. En inglés británico, Cacòfonix (cacofónico, «sonido desagradable») ilustra el talento musical del personaje; en inglés americano tenemos Malacoustix (mala acústica) y en la versión americana de la película Astérix: el golpe de menhir (sí, con acento) lo tradujeron por Franksinatrix. Pobre Sinatra. El polaco y el griego juegan también con Kakofoniks y con Κακοφωνίξ (Kakofonix) respectivamente, mientras que el alemán y el sueco optan por Troubadix (trovador). Y es que es fácil imaginar nombres alternativos para este hombrecito, com por ejemplo Bárdix, Estridéntix o, por qué no, Tralarálix.

El nombre del jefe de la aldea es en francés Abraracourcix, de la expresión à bras raccourcis («con gran violencia»), con significado similar a la española a brazo partido. Circula por Internet la leyenda urbana que à bras raccourcis significa también golpe o colleja, tal vez a causa del nombre catalán Copdegarròtix, que usa la expresión cop de garrot (golpe de garrote). La Wikipedia castellana y otros sitios web secundan esta afirmación. Pero si consultamos diccionarios de francés o la Wikipédia el único significado que encontraremos es «avec une grande violence». Así, y sin saber demasiado francés, la comparación de les fuentes hace más probable que la expresión sólo signifique «con gran violencia». La traducción más común en castellano es Abraracúrcix, nombre que también ha usado el catalán en alguna ocasión y que es una adaptación fónica del original que pierde el juego de palabras, al lector español le dice bien poco. Alguna vez se ha traducido como Abrazopartidix, mejor opción ya que el castellano puede traducir literalmente el juego de palabras sin que haya pérdida, si bien y por desgracia esta no es la traducción más común. En inglés se cambia la perspectiva con Vitalstatistix, palabra derivada de vital stadistics, un sistema inglés de estadística demográfica y también una forma irónica de referirse a las medidas y tamaño destacado de una persona. El alemán opta por Majestix, que hace referencia al título de líder del personaje. Opciones alternativas en castellano podrían ser Tonélix, Tonelétix o Jefázix.

Hay muchos nombres que podríamos comentar y para acabar comentaremos uno romano, el del campamento romano que aparece desde el primer volumen Asterix el Galo. Petibonum es un falso latín que oculta el francés petit bonhomme con la terminación latina -um. La expresión significa «hombre bajito, hombrecito» y en castellano y en catalán el nombre se ha traducido como Petibónum, sin acento a veces. En las dos lenguas se pierde el juego de palabras, aunque en castellano se ha llegado a traducir como Hombrecitum en alguna ocasión y aquí sí que se mantendría. El nombre en inglés Compendium significa directamente compendio, que no tiene nada que ver con el original pero tiene cierta gracia por la naturaleza de la palabra. En castellano podría optarse por opciones alternativas como Enanítum, Tapónum o Retácum.

El análisis muestra que las traducciones al español y el catalán pecan a veces de ser demasiado literales. El original se adapta fonéticamente aunque no se entienda en la lengua meta con la pérdida que eso conlleva. La catalana suele hacer uso de mejores soluciones que mantienen los juegos de palabras, como ocurre con Assegurançatòrix y Copdegarròtix, si bien también es verdad que el francés se parece más al catalán que al castellano. Traducciones como la inglesa o la alemana optan siempre por mantener el humor aunque se pierda el juego de palabras original y crean otros nuevos alejándose del original si es necesario. De hecho, los traductores de la versión británica tienen cierta fama y no sólo son buenos traduciendo nombres. Se ha de aprender de esas traducciones.  ¿Qué os ha parecido la entrada? ¿Sois más de Traductórix, de Traditorus o de Trastocátix? La verdad es que el tema da mucho de sí, así que si tenéis alguna duda, opinión divergente o ganas de dar por saco, vete a tomar por comentad, por Tutatis.

Nuestros galos favoritos comiendo McJabalíes